Capítol 2

Ingolstad (Alemanya)

En aquest capítol, Víctor Frankenstein ens conta per què va decidir fer-se científic i estudiar anatomia. Al final del capítol Víctor, al mig del cementeri, té clar allò que vol aconseguir. Un descobriment que canviarà per a sempre el món: tornar a la vida la matèria morta.



Mareta comenta que no li sembla bé la forma de parlar del professor Krempe. La resta de classe també recorda que és important parlar sempre amb respecte. Ix el comentari de que, pot ser, que algunes persones es creguen millor que altres i que per això parlen amb superioritat i falta de respecte.

Elsa comenta que no està bé menysprear els coneixements o la cultura d'altres persones, fent referència a la forma en que el professor Krempe parla dels alquimistes.

Segons Raúl, els alquimistes prometien coses que no podien complir, com aconseguir or a partir d'altres metalls. No li agrada aquesta manera d'actuar. Sufian comenta que primer haurien d'aconseguir-ho i després anunciar-ho, per no enganyar a la gent. Per altra banda, Mareta pensa que els alquimistes no volien enganyar a la gent, sinó que volien aconseguir coses impossibles, encara que ells pensaven que eren possibles.

Arnau, Braian i Andreu coinciceixen al comentar que és bo per a tota la humanitat descobrir coses noves, avançar en la ciència. També pensen que està molt bé estudiar per aconseguir el que volem fer en la nostra vida.

Sufian comenta un fragment en que el professor Waldman s'ofereix a ajudar a Víctor Frankenstein. És important que algú ens ajude a fer allò que volem aconseguir. 

Fran, Ian, Anushik, Cristina i Amin coincideixen en el fragment seleccionat, comentant que Víctor vol millorar el món amb els seus descobriments. Els agradaria que tinguera èxit perquè va a esforçar-se molt. 

A Gema li agradaria poder reviure als familiars morts, encara que sap que no és possible. Andreu i altres companys comenten que seria un greu problema, perquè no cabríem tots i totes al món. 

Vicent comenta que és important esforçar-se en aconseguir el que volem. Si ens esforcem podem tindre èxit. Amin comenta que algunes persones s'esforcen molt i no aconsegueixen el que volen. 
A Mareta li sembla injust aquesta situació: algunes persones s'esforcen molt i no obtenen bons resultats, mentre que altres persones que no s'esforcen, sí que tenen èxit. 

La idea que queda al grup és que hem d'esforçar-se i intentar-ho sempre. Si no tenim èxit, hem de seguir intentant-ho.